Terra baixa

«Terra baixa» (1897) és la peça més coneguda de Guimerà, encarna les virtuts de l'home que ha viscut enmig de la natura i que s'enfronta a una societat hostil. L'obra dramàtica de Guimerà té un final relacionat amb la mort, generalment sota la forma d'un assassinat, l'única arma que els febles tenen a l'abast de la mà per rebel·larse, cosa que assoleix una grandiositat corprenedora a «Terra baixa».